Per què és tan bo, en Pau Riba?

1

Perquè ha escrit “Kithou” (cadascú hi posi la cançó que vulgui. En té tantes…).

2  

Perquè el seu cançoner no és fet de cançons (que també) sinó de bandes sonores de la nostra vida.

3

Perquè és inventor, rondaller, alquimista, científic, bruixot, poeta, pensador, rapsoda, perdó, artista.

4

Perquè ningú canta romanços i nadales (“nadadales”) com ell. I pocs n’han parit  com “D’una nit de Nadal”, “D’un matí de Nadal”, o “El matí de Sant Esteve”.

5

Perquè s’equivoca. A la manera de Gustavo Olalla o Tom Zè, potser.

6 

Perquè ha jugat amb gent com Jordi Pujol, Ia Clua, Jordi Batiste, Pascal Comelade, Toti Soler, Fireluche, els Mortimers i tanta semblant família que s’escampa per sobre per sota per davant per darrere pels costats de l’escenari.

7

Perquè li agraden les orquestres de joguina. I les d’ossos, branques, crits, vidres, focs, licors, flors, gossos, nadons, plats i paelles de diumenge.

8

Perquè havent mort, viu, i va amunt i avall pels dies, a la manera de Jisàs de Netzerit, en Pere Gallerí o el gegant del Pi (el gegant d’Europa que té nuades dalt del pi tres catorze setze branques). 

9 

Perquè ara mateix algú “que té ànsia de la infància puja a la barca, de riba a riba, volant volent, volent volant, i amb l’avioloncel rasca la panxa del cel, i dansardana entre els boscos de l’Atlàntida, que l’orquestra és com el foc (que crema), la música és la foguera, i el sentiment és llenya, i els ulls són el mirall del cosmos resplendent gràcies al qual se sap que el part —fendint entre les parts: part de dintre i part de fora— assassina la tenebra”. 

10

Ah, i perquè va descalç a l’escenari i porta patilles i riu i fa una mica de por. O bon tros.