Adéu rondalles
Adéu rondalles!
Les rondalles no estan de moda. Per carrinclones, desfassades i arcaiques.
Aparentment les ancestrals rondalles bastides a foc lent pels nostres avantpassats ja no aporten res. Pitjor encara, van contra els canvis que tots desitgem per a la nostra societat.
Alguna raó deu tenir el debat revisionista, però els focus i els micros són per els titulars més cridaners: adéu a la monarquia!, cap més conte amb reines i reis!, adéu al masclisme!, a la foguera els herois mascles!, ni parlar de l’església!, el dimoni no existeix!, les bruixes només poden ser bones!, visca el llenguatge inclusiu!, procureu no ferir la sensibilitat de cap col·lectiu…!
Amb el garbuix de consignes, s’agafa un conte, s’esbrava, es desinfla, s’adapta, es reconstrueix d’acord amb les ultimíssimes necessitats i es torna a la gent, ben dissenyat, pagat amb tarja i embolicat per a regal.
Adéu rondalles.
Som animals de modes i consums.
De pressa caiem en el voluntariós esquer de la raó, i amb molt bones intencions tanquem la porta a allò que no entenem.
Potser és que hem oblidat la misteriosa força que en nosaltres van tenir les rondalles escoltades dins del llit. Oblidem com frisàvem, tremolàvem i suspiràvem per cada tràngol de les heroïnes i els herois. Com ens amaràvem de por, de ràbia i d’alegria, respirant fondo, fort. (Oblidem també la sensibilitat i l’humor que cada pare i mare tenien per suavitzar allò que calgués).
De forma misteriosa les rondalles ens transmetien allò d’inamovible que hi ha en el cor de tots els éssers humans. I ens ajudaven a créixer, a ser valents, a integrar-nos. Fins i tot ens ajudaven a trencar amb allò establert!
Sense tancar-nos a les noves històries, potser hauríem de buscar, preservar i escampar les rondalles bàsiques de tota la vida. I dir-les sense por als nostres fills, sabent que la rondalla parla de nosaltres, des d’un lloc molt llunyà, ocult, misteriós, potent, i definitivament màgic.
