Benvingut desordre
Portes obertes, calaixos plens, cadires amb llibres, bosses al sofà…
Quin desordre! Auxili…!
Calma, no ens precipitem. Respirem. Comptem fins a vint… abans de fer un crit.
Perquè alguns terapeutes fan notar que el desordre no és tan dolent. I que no ens hauria d’amoïnar més del compte.
Perquè on hi ha desordre hi ha vida.
Per contra, l’ordre excessiu, continuat i intensiu, pot ser sinònim de bloqueig, d’autoritarisme, de por, de discurs únic…
La vida en família comporta desordre. El desordre és riquesa, vitalitat i alegria.
Però arriba el dia que hem posar ordre.
Pactem el dia i ens posem a fer dissabte. Per què? Perquè l’ordre és l’ànima del treball fàcil, creatiu i sensat.
Com posem fi al desordre?
- Regalant, reciclant o arreglant allò que ja no ens serveix.
- Guardant les coses en llocs accessibles. Cada moble per a una cosa. I cada cosa al seu lloc. Les eines amb les eines. La roba amb la roba. Tot sempre a mà, accessible i a la vista.
Estimem les coses que tenim. Les netegem, les cuidem i les respectem. En fem ús amb cura i dedicació. I en acabat, les tornem al seu lloc.
