Tots els gats tenen tres noms…

El nom dels gats no és una qüestió menor. No ho dic jo, que ho diu T.S. Eliot, el gran
poeta inspirador del musical “Cats”.
Escolteu:
1. El primer nom del gat el tries tu, que te’n cuides i l’aculls. No et precipitis. Pren el temps que et faci falta. Inspira’t una estoneta, que al final et vindrà al cap un nom i diràs: “ja el tinc!, no pot ser cap altre!”. I el gat per sempre més respondrà al nom de Cèlsius, Maau, Spardenya, Galet, Macabeus, Cinto, Cinta, Calenda o Quisapquè…
2. Però amb un nom, els gats no en tenen prou. Tots els gats necessiten un sobrenom. Un motiu únic i fantasiós, grandiloqüent o misteriós, que li escaigui i el defineixii, per tal que pugui anar pel món amb la cua dreta, aguantant la mirada de tothom. De motius de gat n’hi ha hagut de cèlebres que han donat la volta al món. Escolteu: “el senyor dels cascavells”, “la filla del soliplatja”, “la reina del Paracel”, “el xic de cal Cordill”, “el faraó”, “la dormilega falaguera” o “l’escurabols”…
3. Finalment, però no menys important: tots els gats tenen un tercer nom ocult, amagat, inaccessible als humans. Aquest tercer nom només el sap el gat. I si veieu un gat meditant extasiat, és que està pensant… en el seu nom.

Deixa un comentari