Una deessa que sempre va blanca…

La paraula “Lluna” vol dir “blanc”, perquè la Lluna fa llum blanca, i podríem dir que
la Lluna és el petit Sol de la nit.

A moltes cultures, i en moltes llegendes, la Lluna és considerada una deessa.
Els egipcis l’anomenaven Isis, i els grecs li deien Àrtemis.

A la Lluna se li aribuïen poders sorprenents, i se solia dir que “un cop de Lluna”
podia fer tornar boig a qui el patís.

També diem “llunàtic” a qui té un humor variable. I a qui està enfadat li diem que “està de mala lluna”.

Però són moltes les influències del satèl·lit sobre la Terra, i molta gent observa
amb atenció i fascinació el seu atractiu poder sobre les marees i sobre els conreus.

Deixa un comentari