Estelaire assegut, estel perdut
Diuen que el ventijol de febrer i març és el millor de tot l’any per fer volar estels.
Durant la Quaresma el vol d’estels era una de les activitats lúdiques més
escampades a casa nostra.
La mainada es reunia en indrets amplis i airejats per enlairar senzills estels fets
amb canyes, roba i paper. La preparació dels estels se solia fer durant els llargs
vespres d’hivern. La decoració de cada estel era molt important, i el mateix podem
dir de les llargues cues que hi penjaven.
Els nens s’agrupaven en colles d’estelaires i entre ells hi solia haver una gran
rivalitat. A vegades s’entretenien a fer lluites d’estels.
Feien volar estel contra estel, fins que un dels dos queia abatut. A vegades el joc
degenerava i es tiraven pedres per fer caure els estels dels contrincants.
