Poqueta cosa i tocatardana

A vegades diem: “Sóc poca cosa”.
Què hi ha de bo en ser poca cosa?
Que podem fer la nostra via, al nostre raconet, sense la molèstia dels focus, les urpes, els informes, les càmeres…

A vegades diem: “Sempre arribo l’última”.
Què hi ha de bo en arribar l’última?
Que ho podem fer millor que els que ja ho han fet malament.

O sigui que…
Essent poca cosa, podem créixer al nostre ritme, més tranquil·lament, sense tantes exigències, sense massa atabalaments ni molèsties…
I bo i anant a poc a poc, podem gaudir millor de la ruta, i podem esquivar tot allò que ja se sap que no funciona.

Gràcies…, déus de les coses petites, per fer-me “poca cosa i tocatardana”!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *