Per què és tan bona la Carme Ruscalleda?

1
Perquè ella sola és una escola d’intel·ligència pràctica: una mestra que explica amb
raonada claredat com hauríem de cuinar.

2
Perquè amb genuí català fa servir les pertinents paraules dels avis per dir els noms
de les plantes, els animals, les eines, els aliments i els llocs del país. (Els diu, els
coneix). I així manté i transmet la tradició del país.

3
Perquè es nota que treballant, juga i es diverteix; com si fos una nena que aprèn (i
reprodueix), però alhora relaciona sabers existents, per inventar i crear.

4
Perquè l’aprenentatge de l’ofici de tocinaira (manat pels pares) no li va apagar els
somnis, sinó que, ganivet en mà, li va servir per guanyar coneixements i confiances.

5
Perquè és oberta als mestres d’aquí, però també als del Japó i d’arreu del món.

6
Perquè buscant allò exquisit i excel·lent, descobreix la necessària permanència
dels fonaments: qualitat del producte, i pulcritud i netedat en els processos de
cuinar.

7
Perquè fa les senzilles coses ben fetes, amb mètode i ordre (com la mare dels
germans Roca). Ja ho diu ella: les petites coses ben fetes són molt bones i són molt
valuoses.

8
Perquè és pencaire i optimista. (El pare li deia que volia la Lluna, i potser per això
va anar de la vinya a la tocineria, de la tocineria a la botiga, de la botiga al
supermercat, del supermercat al menjar per endur, i d’allí al restaurant).

9
Perquè ha tingut la sort de comptar amb Toni Balam, soci i marit, que la recolza i li
dóna corda.

10
Ah!, i per les arracades que porta i col·lecciona, de totes formes i colors. (Si les que
porta són de closca d’ou, tingueu cura en abraçar-la, que es trenquen).