“Quan vegis la cega arribar, bon pagès, vés a fangar”
La “cega” és un ocell de pic molt llarg, que va rere els fangadors per atrapar els cucs que surten de la terra fangada.
Per a gourmets i gent del Principat direm que la “cega” és la becada (becada eurasiàtica, Scolopax rusticola), au de caça, de carn molt gustosa i preuada.
La becada és au migratòria, que arriba a les nostres terres per passar l’hivern.
El seu pic, a més de llarg, és sensible, i això li permet de trobar cucs sota terra, mentre amb els seus penetrants ulls negres, situats molt enrere del cap, vigila amb atenció el que passa a l’entorn.
La becada té un plomatge mimètic, de color marronós, que es confon de manera prodigiosa amb les fulles del terra. Solitària i silenciosa, es queda quieta, immòbil, a terra, quan se sent en perill. I s’ha de ser un caçador expert, i diposar de gossos molt fins, per marcar el punt on es troba la becada, tan ben camuflada, i forçar-la a fer un moviment que la delati, i abatre-la encara, en el seu vol veloç i nerviós, que aconsegueix de distreure i atabalar el més destre dels caçadors.
Diuen que és per aquesta capacitat de camuflatge que a les Balears li diuen “cega” i a Castella li diuen “sorda”. I de cega i de sorda no en té ni un tros.
“Becada” també és paraula que fem servir per parlar del menjar que un ocell porta al bec per donar als seus polls. Ah!, i “becada” és el nom que rep en determinats indrets la becaina.
