Què diuen les cançons?

Hi ha lletres de cançons que fan pensar una estona. Aquí va la lletra d’una curiosa
cançó d’amor. Com a mínim té un parell o tres d’interpretacions. Es titula: “Pels
carrers de Freixenet” i, entre d’altres, ha estat interpretada per Artur Blasco.

Artur Blasco ha fet una feinada recollint cançons com aquesta pels pobles dels
Pirineus. Podeu trobar les versions que en va fer amb el seu grup El Pont d’Arcalís.

Pels carrers de Freixenet
una noia guapa hi ha
que per nom es diu Antònia
i ara diu que es vol casar.

Porta puntes als enagos
i vidrets en el gipó;
vol que el seu Joan l’estimi,
que li faci un petó.

En Joan ne té una escala
per pujar-ne al campanar,
per veure més bé l’Antònia
que se’n posa a pentinar.

La pinta li cau a terra,
en Joan li va a collir,
i a la falda de l’Antònia
en Joan s’hi va adormir.

—Si fossis noia callada,
no diguessis re a ningú,
compraríem una nina
per diverti’ns-hi jo i tu.

—Si la mare te’n pregunta:
“aquesta nina de qui és?”,
tu li podes contestar-li:
“que no n’heu de fer-ne res”.

—Si el teu pare te’n pregunta:
“aquesta nina de qui és?”,
dis-li que era sota un barco,
deurà ser del mariner.

Dis-li que era sota un barco,
deurà ser del mariner.