La caça del tió, si fa o no fa
Trobar un tió és un art. No tothom sap trobar un tronc capaç de cagar. Bé, de troncs capaços de cagar, n’hi ha molts. El difícil és trobar-ne un que cagui torrons, xocolata i llaminadures. D’aquests no n’hi ha tants.
Trobar el tió és un art que demana cura, calma, preparació i una mica de sort. Per trobar un tió cal sortir d’hora. I anar en grup. Cap a on? Cap al bosc. O cap a la fira de Santa Llúcia. Tant se val. Però cal anar amb il·lusió, aixó sí, i els ulls ben oberts, i unes bones sabates, gorra i bufanda, i una bossa a la motxilla per recollir deixalles. (Se sap que els millors tions no suporten la brutícia). El tió es fa o neix? Després de molts anys de treball, els savis diuen que el tió neix, però també es fa.
El tió s’ha d’alimentar. Menja triadures, o sigui tota mena de peles de fruita i de verdures, però també menja escalfor, cançons i moixaines. És curiós: per cagar, el tió demana cops de bastó, però per engordar li agrada que el tractin bé. En especial li encanta l’escalforeta d’una bona manta i la música de les nadales (si pot ser cantades en viu i en directe).
Per rar que pugui semblar hi ha moltes maneres de sortir a buscar el tió. Si fa o no fa, es com sortir a buscar bolets. Uns tresquen per altes muntanyes, d’altres van xino-xano caminant fins al mercat.
Resumint: si voleu trobar un tió bo, caganer i de primera qualitat, poseu-vos en marxa, amb decisió i sense nervis. Abans el tió us sorprendrà a vosaltres que no pas vosaltres el trobareu a ell. Ànims. I molta sort.
