En Filoseta
Mama, sóc tonto?
La meva mare sempre em diu que no sóc tonto. Però no sé si això és ben bé el mateix que pensa la gent del meu carrer.
Sort en tinc de la mare…, que m’estima.
Diguem que les coses em surten menys del dret que no pas del revés. Sembla que l’enteniment i la raó no van amb mi. També em falla la memòria. Però jo no defalleixo. Vull aprendre i participar en tot, com els demés. M’agafo aI que se’m dóna bé. Sóc bo improvisant, i repetint les frases que sento dir. És cert que sovint les solto on no fan falta. I sovint la faig grossa, m’equivoco, i sense voler faig disbarats, dic bertranades, atzagaiades, i causo ensurts, estropicis i atropells. Però ningú no em negarà la constància i la bona fe. Jo ho provo i ho torno a provar. Qui sap si a la fi…, un dia l’encertaré.
Ah, m’he oblidat de presentar-me. Sóc en Filoseta, personatge de rondalla, també conegut com en Pere Bufa, en Pau Toni o en Maimís. Depèn de l’indret on visqueu, em coneixereu per un nom o per l’altre.
No us enganyaré. Qui no m’ho diu, s’ho pensa: que sóc beneit, ximplet, babau, talòs, tanoca, tabalot o torpall. Despistat és poc. Tonto és el que més em sento a dir, però no m’estalvien d’altres gruixuts “afalacs”, com estúpid, curt de gambals o taujà.
Faig encàrrecs per a la gent, i sempre ho vull fer bé. A canvi, rebo riallades, plantofades, bastonades, cops de verga, insults, blasfèmies i paraulades. Les mereixo? No pas!
D’acord, n’he fet de grosses. Però si se sabessin posar al meu costat, tots veurien que si n’he fet de grosses, més gros és el meu cor i més gran és la meva bondat.
Ja sé què penseu. Que he covat els ous de la lloca, i he arrossegat el setrill per terra, i he donat farina al vent, i he desitjat més finats a la casa d’un difunt, i he pregat per un porc mort…, però, que potser sou perfectes, vosaltres?
Potser no sóc gaire intel·ligent, jo, però ben fort i ben alt puc dir que amb bona fe m’ocupo de coses importants per al bon viure de la gent. En canvi, no és ben cert que al món hi ha molta gent intel·ligent ocupada sempre, de mala fe, en coses estúpides i perjudicials?
Fixeu-vos-hi, em diuen Filoseta. I que jo sàpiga, no m’ho diuen perquè fili amb la filosa. Que de filar no en sé. Me’n diuen, potser, perquè tinc alguna cosa de filòsof. A la fi, em sembla que el temps acaba venint a donar-me la raó. Llegiu, sinó, les meves històries. Les trobareu al llibre “Rondalles inoblidables”. Potser us adonareu que m’assemblo a aquell filòsof beneit i beneït, en Diògenes de Sínope, que al moment de ser desterrat del seu país va dir: “Jo me’n vaig, però vosaltres us heu de quedar”.
Bé, aquest sóc jo, en Filoseta. I a molta honra!
