Sant Maurici i l’Hereu Riera

Cada 22 de setembre el poble de Caldes de Malavella va en caminada fins a
l’ermita de Sant Maurici per honorar el sant amb un aplec que ja fa quasi 200
anys que se celebra. Durant la diada hi ha missa, sardanes, arrossada i… el
ball de l’Hereu Riera.

El ball consisteix en saltar per sobre de dos branquillons encreuats (en precari
equilibri) damunt d’un got de vi. Al so de “L’Hereu Riera” els balladors salten
amb els dos peus alhor, sobre els branquillons, per caure alternativament en
quadrants diferents… I sense fer caure els branquillons ni el got de vi, és clar!

La cançó de “L’hereu Riera” és una de les més populars de Catalunya. Tracta
sobre un jove baliga-balaga que se’n va a l’aplec mentre la seva xicota és al llit,
malalta. Durant el ball rep la notícia que la seva xicota és al punt de la mort.

Llavors corre a veure-la, pres d’un desesperat remordiment. Pel camí tothom el
consola (fins i tot la seva pròpia nòvia, al llindar de la mort) dient-li que hi ha
moltes altres noies amb qui podrà casar-se.

Però ell no escolta raons. S’adona llavors que no estima ningú més que la seva
xicota. I amb ningú vol casar-se si no és amb ella.

Hi ha una versió catalana de la cançó, amb una tornada força alegre, que parla
de les grans ballades de Sant Maurici, i que apunta un final feliç: la xicota es
cura i es casen. Però hi ha una altra versió, molt popular a terres de València i
Mallorca, que és tristíssima i dramàtica. I que acaba malament. (Aquesta versió
es titula “Cecília”).