La Candelera és feinera

El dia 2 de febrer s’escau la Candelera. La Mare de Déu de la Candela.

Quin nom tan bonic, Candela!

La Candelera commemora la presentació de Jesús, nadó, al temple i la “purificació” de la seva mare, Maria.

Com totes les dones del seu entorn, Maria va haver de guardar els 40 dies preceptius de “neteja de cos i sang”, després del part, i abans de tornar al temple. Només passada la quarentena, la dona, ja “pura”, podia tornar a entrar al temple, per compartir de nou els cerimonials amb tota la comunitat. Ho feia en un joiós dia de plenitud i alegria, amb el seu nadó a braços. 

La presentació i la purificació eren rituals jueus, que es complien amb ofrenes d’espelmes al temple. 

I doncs, la Candelera és festa catòlica de ciris, espelmes, candeles, llànties enceses, espurnejant en un fil de fum, vives, flamejant escalfadores dins la foscor freda (sovint gelada), del temple.

I la Candelera també és data de transició climatològica, perquè enmig de la pesantor de l’hivern, bo i estant encara al pic del fred, la gent ja té una clara consciència de l’allargament de la claror del dia, i tothom espera un gir en la força del Sol per dur el temps cap a la bonança primaveral. 

El refranyer diu: “Per la Candelera creix del dia una hora sencera”. I: “Per la Candelera el sol va per la carretera”.

La Candelera és temps, doncs, d’esperança. 

I és temps d’observació climàtica. Ho diu un dels més famosos refranys: “Quan la Candelera plora (cau pluja o hi ha boira), el fred ja és fora; quan la Candelera riu (fa sol i el cel és net), el fred és viu”. Aquest refrany es pot allargar així: “Tant si plora com si riu…, ja ve l’estiu” (versió optimista), o bé: “…l’hivern és viu” (versió pessimista). 

O sigui que per aquestes dates tothom busca indicis de l’arribada del bon temps, i els ulls es posen a interrogar la natura (vegetal i animal). 

La gent s’alegra de la florida hivernal, groga, atrevida, intensa, de les mimoses. I els més curiosos ja tenen el deler de descobrir els primers brots de la fràgil flor de l’ametller. 

Però només els més aficionats, pagesos i experts, saben mirar i remirar forats, caus i cataus dels animalons dormidors, aquells que s’encauen a les primeries de l’hivern, per passar el temps del fred encovats, gastant el greix acumulat, i sortir refets, amb una gana abrusadora, a les envistes de la primavera.   

D’antic, a tot Europa un bon informador de la bonior climàtica era l’ós. Es considerava que la sortida de l’ós de la seva caverna augurava la definitiva arribada del bon temps. I ja era consuetud (costum inveterat) entrar a la Candelera parlant aquí i allí sobre quina cosa hauria fet l’ós, o quina altra no hauria fet. 

D’aquí ve el refrany: “Per la Candelera l’ós surt de la cova, i si veu que plou, no se’n mou”.

Els americans del Nord van canviar el marcador climàtic. Van deixar l’ós i van prendre la marmota. I ara ens retornen el nostrat costum convertit en universal esdeveniment folklòric (a pagar plàcidament amb targeta de crèdit), a través de la meravellosa pel·lícula “El dia de la marmota”. 

Pel que fa al refrany que encapçala el nostre article (“La Candelera és feinera”), vol dir, primer, que essent una data remarcable del calendari catòlic, la Candelera no és festa de guardar. Toca treballar. I segon, i no menys important: vol dir que en aquesta època de l’any la natura surt de l’ensopiment i la letàrgia hivernal, i els éssers vius s’activen i es renoven. O sigui que, sí o sí, els pagesos han de tornar a potenciar feines de bestiar, de corral i, sobretot, dels camps i dels horts.

Com tants refranys, aquest té unes quantes variants. Potser la més completa diu que “La Candelera és feinera, jornalera i tomaquera”. Fins i tot a l’hort, ja podem  sembrar, amb cura, a les zones fredes, per preservar llavors i plantes de les gelades.

També es diu: “Amors de Candeler donen bon fruiter”. Comença el temps de festejos i aparellaments (“Per la Candelera es casa l’ocell i la cadernera”). 

Definitivament tanquem les festes de Nadal: “Per la Candelera, festes enrere”. Fem créixer l’aviram i preparem la gran festa primaveral (dies a venir) que serà la Pasqua: “Per la Candelera, ous a la gallinera”.

Deixa un comentari