Més noms. El cas d’Abril
Ja són unes quantes les persones que ens han trucat demanant si podem posar a l’Almanac del Cordill el dia que se celebra la festa de Santa Abril.
Diuen que Santa Abril apareix en un parell de calendaris, i que s’escau el 30 de gener.
Anem a veure.
Santa Abril no és una santa. No apareix al Santoral català. L’església catòlica no registra cap santa amb aquest nom. Per tant, el Santoral no proposa cap dia d’onomàstica per al nom Abril.
L’església tampoc no registra aquest nom com a advocació de la Verge Maria. No hi ha cap Mare de Déu d’Abril. Però, atenció: al municipi de Relleu, a la Marina Baixa (País Valencià) anomenen “Mare de Déu d’Abril” la patrona del poble, que és la Verge del Miracle. I cada any celebren la diada de la Mare de Déu d’Abril el dia 11 d’abril.
Ja hem trobat una dada/data a tenir en compte. Però fem una mica més d’investigació.
Comencem per l’evidència.
“Abril” és el nom del quart mes de l’any. Mes primaveral, de fertilitat, explosió de la vida i obertura de les flors.
No és rar que molts pares posin aquest nom a les seves filles. No només és bonic: té sentit. Fa referència a una promesa de vida. És primaveral. Esperançador. Anuncia la renovació de la vida i l’esclat de l’energia.
El nom d’Abril s’ha fet molt popular. Ocupa un lloc alt al rànquing de noms. Quasi dotze de cada 1.000 nadons nascuts el 2020 a Catalunya porten aquest nom.
Anem ara a l’origen de la paraula.
“Abril” ve del llatí: “aprilis” (segurament agafat de l’etrusc “apru”, llengua a la qual hauria arribat procedent del grec “Aphro”, que podria ser un escurçament d’Afrodita, el nom de la deessa de l’amor. Hi ha qui diu, al revés, que la paraula etrusca va passar al grec. En etrust “apru” significa “escuma”. Ja sabeu que la deessa de l’amor va néixer de l’escuma del mar).
Així, el nom “Abril” pot ser una referència a la bellesa, l’amor i la joventut.
Però hi ha estudiosos que lliguen la paraula “abril” al verb llatí “aperire”, que vol dir “obrir”. Llavors el nom Abril també pot fer referència a l’obertura que les flors fan a la primavera.
Vàtua! Amb poques línies ja podem treure unes quantes conclusions.
El 30 de gener no és Santa Abril. Però podem elegir-lo com a dia de l’onomàstica si és que així ho decideixen uns quants pares i mares.
Al País Valencià celebren la Mare de Déu d’Abril el dia 11 d’abril.
Hi ha noms relacionats (fonèticament, etimològicament) que sí que apareixen al Santoral, i tenen fixat data d’onomàstica. En concret, hi ha dos noms lligats fonèticament a Afrodita. Són Santa Afra, que s’escau el 24 de maig i també el 5 d’agost; i Sant Afrodisi, que es pot celebrar el 14 de març, el 28 d’abril i el 30 d’abril.
