Cau la neu

Aquest poema d’Apel·les Mestres és una invitació a fer volar la imaginació.
A més de meravellós dibuixant, Apel·les Mestres va ser poeta, músic cançoner i folklorista. Estimava els nostres contes, tal com demostra aquesta poesia.

CAU LA NEU
Apel·les Mestres

Cau la neu de floc en floc.
Menstrestant a fora neva,
contem contes, vida meva,
prop del foc.

Contem contes fins al dia;
jo en sé tants que te’n diria
tot l’hivern sens mai parar,
de reis moros i princeses,
de castells plens de riqueses
que una víbria sol guardar,
de donzelles encantades
i de bruixes i de fades…

Cau la neu de floc en floc.
Mentrestant a fora neva,
contem contes, vida meva,
prop del foc.

¿Vols aquell de la fadrina
que el gegant que la pentina
sos cabells compta un per un;
o el d’aquell difunt en pena
que al remor de sa cadena
va cridant escala amunt:
“Marieta, oh Marieta,
ja sóc a l’última escaleta…!”?

Cau la neu de floc en floc.
Mentrestant a fora neva,
contem contes, vida meva,
prop del foc.

¿O tal volta prefereixes
aquell altre que coneixes
d’una nina i un galant
que tornats dues orenetes
se murmuren amoretes
a les barbes del gegant?
¡Ah, traïdora, ja ho sabia
que era aquest el que et plauria…!

Cau la neu de floc en floc.
Mentrestant a fora neva,
contem contes, vida meva,
prop del foc.