Història de l’almanac
Els primers calendaris van sorgir de la comprovació que el clima es regeix per cicles naturals que es van repetint.
Aviat els humans van fer calendaris amb fustes, bastonets i pedres. Una ratlla a la sorra indicava que el Sol havia tornat a sortir un dia més.
Per a reis i faraons es van fer calendaris sofisticats, gravats a la pedra o en argila.
Però amb el calendari els humans no en tenim prou. Mirem al cel, escrutem el temps, busquem qualsevol indici natural per fer les nostres previsions, per planificar els treballs i les feines de l’hort i el camp.
Els antics calendaris agraris sempre anaven lligats al pronòstic del temps. Calia preveure per poder actuar.
Així neixen els almanacs: una summa d’informacions pràctiques afegides al calendari.
L’almanac aporta dades astrològiques, astronòmiques, agràries…, a més d’informacions sobre la natura, els costums humans, les festes i les pràctiques religioses.
L’almanac dóna consells per a la llar i l’hort i no es descuida de la diversió, amb jocs, cançons, rodolins, acudits o endevinalles.
Els monjos medievals van copiar els primers almanacs en pergamins, però la gran difusió va arribar amb la invenció de la impremta.
Devem el primer almanac imprès al científic Abraham Zacuto, que havia nascut a Salamanca i que havia estat expulsat d’Espanya pels reis catòlics, per ser jueu.
La seva obra es titula “Almanach perpetum” i es va imprimir en llatí a Portugal el 1502. És un compendi de dades astronòmiques, bàsicament relacionades amb la declinació del Sol. Aquestes dades van ser molt útils per a la navegació marítima d’aquell temps. Els grans navegants i conqueridors es van valdre de les aportacions científiques de l’Almanach per orientar-se en els llargs viatges transoceànics.
Podeu veure un munt de portades d’almanacs d’arreu del món a l’exposició: Almanac del Cordill: 20 anys, al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia (Travessia de Sant Antoni, 6 Barcelona). Hi serem durant tres mesos, coincidint amb el Festival Internacional Tradicionàrius.
