La castanyera de Ramon Calsina
Vet aquí el dibuix que Loncle ha fet per a l’Almanac del Cordill 2021. És la
reproducció d’un meravellós quadre de Ramon Calsina, que presenta una
joveníssima castanyera donant una castanya a la Lluna.
La Lluna en Quart Minvant bada la boca, feréstega, amb expressió irònica,
pantagruèlica, quasi salvatge, mentre que la castanyera, molt jove, quasi nena,
pobrement vestida com una vella, seriosa i tristoia, allarga la mà, com si fos
obligada a complir una missió, atreta pel poderós influx del satèl·lit.
Aquest quadre planteja qüestions tècniques (d’angle d’enquadrament i de
perspectiva). Ho saben prou bé els qui es fan la selfie “aguantant” la Torre de Pisa.
Però aquest quadre planteja també una qüestió màgica, i d’això en sabia un niu el
gran pintor Calsina, que havia estat un nen trist del Poblenou barceloní.
Calsina es va convertir en un home d’ofici, metòdic, reposat i molt destre. Tancat al
seu taller posava colors a la seva infància trista i tot ell es convertia en un nen
entremaliat. S’inspirava en els seus records tristos i els posava al servei de la
pintura i l’art. Així va ser com va il·luminar històries fantàstiques, misterioses i
guaridores.
I doncs, ens diu Calsina… què no pot passar en la nit màgica de la Castanyada?
Una nena pobra, trista i afamada, peix la deessa blanca. Li entrega l’exquisida carn
calenta i terrenal d’una castanya torrada. Qui sap quin premi rebrà, a canvi, la noia,
demà…
Si teniu l’ocasió de veure una exposició de Ramon Calsina, no us la perdeu. És un
dels grans pintors catalans.
