Preparem el Nadal

Fa dies que ens movem per tenir el tió a punt, vora el foc, tapat amb una manta,
ben sobrealimentat amb triadures: peles de taronja, i de patata, això que no falti, i
algunes fulles d’enciam i d’escarola marcides, i closques de nou. Al tió li encanten
les closques de nou.

“Que rara que és la vida”, pensa el tió. “Fa quatre dies era al llenyer i ara sóc al
centre de la vida familiar. D’aquí a uns dies m’estomacaran i jo explotaré, somrient,
cagant gormanderies i almanacs…”.

Aprofitem el desembre. A la fira de Santa Llúcia trobarem la nova figura per al
pessebre. Ens cal fer les compres de regals i menjar. Recuperem les receptes del
dinar de Nadal. Fins i tot les neules i els torrons podem fer a casa, mètode
artesanal, sense colorants i conservants.

I en acabat, busquem una hora per escriure la carta als reis. Què ens han de portar?
Pensem-ho. Fa dies que ho tenim al cap, i ho discutim amb qui ens vulgui escoltar.
Però cada dos per tres repensem la carta, i per un no res la canviem.

Aquesta serà la definitiva:
Estimats Reis d’Orient…