Vivim de miracle

De forma humil i discreta cada any divulguem a través de l’almanac pensaments o fragments literaris de grans autors. Un any ho vam fer amb Joaquim Ruyra, un altre any ho vam fer amb Víctor Català…

Aquest any 2015 hem aprofitat les pàgines de l’almanac per escampar alguns dels poderosíssims aforismes de G.K. Chesterton.

L’obra de Chesterton és discutible, com qualsevol obra humana, però en conjunt aporta llum sobre el sentit de la vida.

Chesterton demana als seus lectors que tinguin alegria i que preservin la humilitat.

S’entén que ho demana als poderosos, als que tenen salut, als que mantenen ànims per seguir lluitant. A qui, sinó…?

Que potser ho demana als malalts? Als abandonats? Als qui cauen? Als qui tenen deutes? Als arruïnats? Als pobres, miserables i tristos mortals?

Potser sí…, potser ens demana a tots plegats aquesta inaudita bogeria de l’alegria i la humilitat. (Posem cara de “no m’ho puc creure”).

I en acabat, ens refem, ens aixequem, respirem, seguim, seguim… I això voldrà dir que sempre hem de tornar a la paciència, a l’esperança, al perdó, a la calma… a l’alegria i a la humilitat.

Chesterton ens demana alegria i humilitat.

Fixem-nos-hi:

Alegria + humilitat = gratitud.

A la fi, hem de ser agraïts.

Aquesta fórmula ens recorda que no som res. O que no som tant com pensàvem.

Ens recorda que tot a l’univers depèn de miracles.

De fet, la nostra pròpia petita peripècia humana depèn dels miracles continuats de la vida.

El religiós Chesterton, convers al catolicisme, ens retorna a la salutació original: gràcies, vida!, gràcies, pares!, gràcies, natura!, gràcies, amics!, gràcies, Déu!