Si no és avui…
“Si no és avui…, demà”, li diu un senyor a un altre, pel carrer.
I és la lliçó del virus.
Que tot pot esperar…, menys la vida.
Què hi ha més urgent que viure?
Res.
Tota la resta pot esperar.
Si no és avui, que sigui demà…, o demà passat. O l’altre.
No hi ha pressa.
Ja es farà. Ja ho faràs. Ja ho farem. Ja ho trobarem. Ja arribarà.
Calma i tranquil·litat.
Respirem. Riem. Vivim.
Que tot acabarà arribant…, i tot passarà.
Què dius, Miranius, quan dius…?
“Hi ha més dies que llonganisses”.
Doncs això.