Si no és avui…

“Si no és avui…, demà”, li diu un senyor a un altre, pel carrer.

I és la lliçó del virus.

Que tot pot esperar…, menys la vida.

Què hi ha més urgent que viure?
Res.

Tota la resta pot esperar.

Si no és avui, que sigui demà…, o demà passat. O l’altre.
No hi ha pressa.

Ja es farà. Ja ho faràs. Ja ho farem. Ja ho trobarem. Ja arribarà.

Calma i tranquil·litat.
Respirem. Riem. Vivim.
Que tot acabarà arribant…, i tot passarà.

Què dius, Miranius, quan dius…?
“Hi ha més dies que llonganisses”.
Doncs això.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *