La dona borratxa

Els darrers anys, l’avi de Vic solia dir refranys antics, rars i divertits. Em va quedar
gravat aquell que diu: “La dona borratxa i el vi al celler, tot… no pot ser”. Aquest
refrany em feia pensar… En quines ocasions l’usava l’avi, i per què?

El volíem incloure al joc de cartes “Mil-en-branca”, ara que estem a punt de treure
la tercera edició, però no ens hi hem atrevit. Resulta massa masclista. La llengua
retrata el temps que vivim.

Per què usaven aquest refrany, els nostres avis? Perquè les poques dones que
s’emborratxaven, ho feien d’amagat, en la solitud de casa seva. El vi que bevien era
el del rebost, el del propi celler. Però els borratxos de veritat eren els homes. No
pas les dones. Hi havia molts més homes borratxos que no pas dones borratxes.
I els homes s’emborratxaven a la taverna, no pas a casa. Ho feien en companyia
d’altres homes. A la taverna no hi entrava altra dona que la mestressa o alguna
pobra serventa. Els homes es bevien el vi de la taverna, i en tornar a casa, de fosc i
fent tentines, la falsa alegria de l’addicció se’ls convertia en ira i frustració. Llavors,
per qualsevol petita excusa, sovint esclataven a cops i crits, despertaven la família i
estossinaven la dona.

Però com passa sovint amb els refranys, aquesta frase ens serveix per reflexionar
sobre qüestions que poc tenen a veure amb les dones borratxes. L’avi feia servir
aquest refrany per indicar que a la vida arriba un dia que hem de prendre partit. El
feia servir per indicar que no sempre podem agradar a tothom.

L’avi era especialment bonhomiós, diplomàtic i empàtic. Era molt sociable i tenia
un munt d’amics. Però arribava sempre l’ocasió en què treia el refrany per indicar
que amb les nostres decisions no podíem agradar sempre a tothom.

A la vida hem de prendre camins i hem de decidir entre diferents opcions. Hem
d’assumir les nostres decisions sabent que tot (la llibertat de triar i l’aplaudiment
general) no ho podrem tenir. Hi ha coses incompatibles les unes amb les altres. Si
volem tenir la dona borratxa, el celler el tindrem sota mínims.

Narcís Clotet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *