La meva mare ha fet màgia tota la vida

En un conte meravellós, Michael Ende ens explica que una vegada ell va viatjar al
país de la màgia.

Al país de la màgia els nens estudien per ser mags. Tenen escola, batxillerat i
universitat per a mags.
Seguint les lliçons del mestre, a primària els nens ja aconsegueixen transformar i
transportar objectes, fent servir només el poder de la ment. Fins i tot arriben a
volar i en algun cas poden arribar a crear vida. A vegades, però, s’equivoquen,
perquè és clar… són estudiants, i estan a primària!

Ende té la sort d’assistir al primer dia de classe dels més menuts. El mestre
instrueix els tendres mags molt suaument, com qui no vol la cosa.
Subtilment els fa veure que la màgia té a veure amb el desig. Sense desig no hi ha
màgia.

(Entre parèntesi, durant anys els budistes ens han dit que havíem de renunciar al
desig. Ende ens diu que no! Que el que cal és tenir desitjos raonables, mesurats,
útils, bondadosos, solidaris, salvadors…!).

El mestre instrueix els nens sobre el desig i sobre l’autenticitat. Els diu que a la
vida hem de ser autèntics. Els mags són éssers autèntics que tenen desitjos
mesurats, assumibles.

Vet aquí.
I llavors, com qui no vol la cosa, els diu les tres lleis bàsiques per fer màgia.
1. Només hem de desitjar allò que podem fer.
2. Només podrem fer les coses que formen part de la nostra història.
3. Només formen part de la nostra història les coses que desitgem de veritat.

Ah…, vet aquí la clau de la màgia.
Tot això fa pensar…. I pensant pensant m’adono que ma mare ha fet màgia tota la
vida!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *