La flor del cactus

L’antiga fàbrica de la plaça Virreina, a la vila de Gràcia (Barcelona), és un centre de treball molt dinàmic i concorregut. L’edifici allotja escoles de teatre, de dansa, d’idiomes, productores, editorials… Al pati interior la Lyly hi cuida un bonic jardí amb plantes vigoroses.

A la Lyly li agraden els cactus, les plantes suculentes, crasses o carnoses. No a tothom li agraden els cactus. Fixeu-vos: quan parlem dels amants dels cactus no acostumem a parlar de “jardiners” sinó de “col·leccionistes”.

Els amants dels cactus cuiden i mimen els seus exemplars punxeguts com si fossin joies. Curiosament el cactus és una planta que aparentment no vol gaires miraments. És planta soferta, resisteix la secada, aguanta molt de temps sense aigua, treballa per evitar l’evaporació i pràcticament no necessita adob.

Hi ha cactus que fan prodigis: curen ferides amb molt poc temps, i alguns són capaços de “ressuscitar” després que, aparentment, hagin mort.

Les plantes suculentes emmagatzen l’aigua al seu interior. Aprenen a viure a solei, resisteixen i creixen, esperant que algun dia els caigui una mica d’aigua.

Als cactus els agrada l’exterior, els patis i jardins. Allí gaudeixen de l’aigua ocasional de la pluja i, sobretot, dels rajos directes del Sol.

La Lyly té un secret per fer créixer rectes els cactus columnars, sense necessitat de lligar-los a un pal o una guia. Sap que el que fan els cactus és orientar-se cap a l’indret d’on els arriba el sol. Per això a vegades creixen torts. La Lyly controla el creixement, i va girant el test, per tal que la planta es redreci per si mateixa. (És cert que això no es pot fer amb els exemplars que estan plantats directament a terra).

El gran espectacle dels cactus es produeix al moment de la floració. Acostumen a fer flors precioses, d’una durada escassa, mínima. A vegades la flor aguanta uns pocs dies. A vegades la floració dura un sol dia (o una nit!).

I és llavors quan l’amant dels cactus, el col·leccionista gelós i pacient, convida familiars i amics a l’espectacle únic, esplèndid, generós, del cactus en flor.

 

 

A la foto teniu la floració del “cactus serra” de la Lyly. Li diuen “reina de la nit”, perquè les flors s’obren a la nit (el nom científic de la planta és Selenicereus anthonyanus). És un cactus enfiladís, que penja i li agrada recolzar-se en d’altres plantes o estructures artificials per créixer i escampar-se.

Deixa un comentari