Fer codonyat a casa

1 kg de codonys (pesats quan són nets, això vol dir que necessites aproximadament un quilo i mig de codonys + 800 g de sucre (millor si és de canya)

Tria els codonys per l’olor. Parteix-los en quatre trossos. Pela’ls i treu-ne les llavors. Renta’ls a raig d’aixeta. Escorre’ls i pesa’ls. Per cada quilo de codonys, afegirem aproximadament 800 g de sucre. Procura fer no més d’un quilo o dos de codonys cada vegada, perquè el procés de remenar és força pesat. Talla els codonys a daus menuts i posa’ls amb el sucre en una cassola gran a foc no molt viu. Vés remenant de tant en tant. Mentre no remenis, tapa la cassola. Deixa que vagi bullint (una hora de cocció és cosa normal). Remena sense parar quan la confitura agafa un color vermellós i una textura més densa. Quan la confitura es fa compacta, i remenant pots veure part del fons de l’olla, vol dir que ja tens el punt de cocció desitjat. Abaixa el foc al màxim i tritura la mescla amb una batedora elèctrica (túrmix). En tot el procés protegeix-te amb guants i una tapa, per tal que no et cremis amb algun esquitx de la mescla.

Para el foc i reparteix en calent el codonyat en diferents motlles. Si el primer dia no et surt, no et preocupis. El punt de cocció s’aconsegueix amb l’experiència. Si la mescla et surt poc densa, tindràs una bona melmelada. Hi ha qui posa la pell i les llavors dels codonys en una bossa de gasa a bullir durant els primers 20 minuts a la cassola. Després treu la bossa. Això ho fan perquè els pinyols porten pectina, la substància que ajuda a donar densitat a la mescla. A la bossa també hi pots posar una pela de llimona o una branca de canyella.

A la mescla també s’hi pot posar alguna poma, perquè això amoroseix el codonyat. El temps de tardor ens porta el codonyat. És un dolç molt bo, que acompanya molt bé el formatge (de cabra, per exemple), i resulta ideal per a les postres. Als nens els hi agrada molt.

Aquesta recepta ens l’ha explicada la iaia Constància, que cada tardor fa codonyat per a tot l’any i per a tota la família. Més informació al nostre llibre: “Cuina catalana per a festes i tradicions: El calendari gastronòmic català amb el receptari bàsic tradicional”.

Deixa un comentari